Aquest és un testimoni lúcid i vital sobre l’Alzheimer viscut per una de les grans actrius del nostre país。 Una mirada emotiva i descarnada sobre la trajectòria i la vida d’una actriu brillant， la memòria de la qual， tan entrenada com ha estat al llarg de la seva trajectòria， camina inevitablement cap a l’oblit。 «Escriure un llibre de memòries mentre la meva s’esvaeix és arriscat。 Malgrat això， sento la temptació de fer-ho。 Estimo la paraula escrita。 Sempre m’ha agradat i l’he assaborit com a intèrpret。 Soc actriu de professió i， encara més important， de vocació。 I， no obstant， tot el que explico aquí és veritat。 Són regals de la meva fugissera memòria i dels diaris que he escrit al llarg de molts anys。 Tot això que narro com un conte， és a dir， amb una certa lleugeresa， ho faig per no ofegar-me en les meves llàgrimes， perquè sempre volen ser elles les protagonistes。 Sí。 Tinc Alzheimer。 Però encara soc plenament conscient del que faig i de com ho faig。 I començo a agafar-li el gust a tot plegat。 Demano disculpes si em repeteixo， encara que espero que algú ho corregeixi»。 Carme Elias   Un testimoni vitalista sobre l’Alzheimer narrat en primera persona per una de les actrius més reconegudes del nostre país。 Un relat que barreja la duresa de la malaltia amb el sentit de l’humor i l’emoció。